La proposta de la PAC1 era argumentar sobre diversos
conceptes i actituds vinculats als continguts que relacionen ciència,
tecnologia i societat, a partir del material de l'assignatura i de l'article de
Domènech i Tirado: (2002) Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per
a la psicologia. Les nostres argumentacions les haviem d''exposar en un debat
que constava de diferents subdebats que tenien lloc en diferents carpetes.
Haviem de participar en dues d'elles i per acabar fer una síntesi. Tots els subdebats
tenien dos bàndols, la postura sociodeterminista i la tecnodeterminista.
A mi em va tocar posicionarme en el bàndol
tecnodeterminista i vaig escollir participar en els següents subdebats:
La Gran idea de Binta.
Aquest es basava en un curt rodat al Senegal sobre l'educació i la cultura a
l'Àfrica menys desenvolupada.
El rol i l'essència del professor i de l'alumne. Aquest tractava de la visió que
tenen actualment els estudiants des professors, de com veuen els professors i
de com creuen que haurien d'actuar, com a científics? com a artistes? com a
tecnòlegs?....
Tant un debat com l'altre van ser molt interessants.
En el primer es va discutir sobre si les tecnologies eren necessaries per
l'evolució de l'Àfrica menys desenvolupada, molt centrat en l'educació dels
infants. El meu bàndol defensava una postura tecnodeterminista on les tecnologies eren
necessàries per una millora en l'educació i per donar dret a l'educació a tots
els infants. Només amb les tecnologies poden avançar.
Jo vaig intervenir argumentant que “És molt important invertir en les TIC per proporcionar als països en vies
de desenvolupament un recurs més per millorar els seus serveis (educatiu,
sanitari, transport...) i estimular la seva economia”. No podem deixar un
continent, com és l’Africà, allunyat del món actual que ens envolta, del món de
les TIC. Només així, els nens podran anar a l'escola. Per a poder millorar
com a societat i desenvolupar-se, necessiten del progrés tecnològic. Les
TIC poden suposar per l’Africa instruments per poder apropar-se a altres
cultures econòmicament més estables i poderoses, podent rebre una formació de
qualitat i fer progressar el seu país a tots els nivells. No és necessari
incrementar lo últim i nou en tecnologia, econòmicament no seria possible, però
si, allò que cobreixi les seves necessitats, allò que els ajudi a millorar les
necessitats que tenen en el continent africà i que provoqui canvis favorables a
tots els nivells. El curt mostra
un dels principals problemes de l’Àfrica, la falta de tecnologia alhora de
produir aliments, això vol dir que és necessària la força de treball per tal
d’aconseguir un nivell mínim d’aliments. La introducció de les TIC en la
cultura milloraria en primer lloc la qualitat de vida dels habitants, i en
segon lloc es rebaixaria la quantitat de ma d’obra necessària per tal
d’aconseguir els mateixos nivells d’aliments o producció. D’aquesta manera,
incidiria en l’educació ja que els infants ja no serien tant necessaris per
assolir la producció d’aliments, i per tant, aquests, en comptes d’anar a
treballar al camp, podrien anar a l’escola i en un futur tenir mes capacitat
per innovar i trobar millors eines o processos per anar millorant la qualitat de
vida dels habitants. En una segona
intervenció afegia que: La informació
proporcionada per la ràdio (TIC) a l’Àfrica provoca un avanç i progrés en
la societat. Durant el curt hi ha persones que diuen haver sentit per la
ràdio, medi de comunicació que els connecta amb la resta del món, que les dones
poden fer la mateixa feina que els homes, i que aquest fet ja es s’està
produint a altres països. És per aquest motiu, que els pares d’algunes de les
famílies africanes han decidit deixar anar a l’escola a les nenes. Volen un
progrés social que els ajudi a millorar les condicions que tenen actualment a
l’Àfrica. La Binta, nena senegalesa va a l’escola i té la idea de fer
conscients a la resta de pares , mitjançant una obra de teatre que ho reflexa,
que anar a l’escola és important per un progrés social i econòmic, per evitar
la ignorància.
Com diuen Domenech i Tirado
en el seu article: “Ciència, Tecnologia
i Societat: nous interrogants per a la psicologia”, la tecnologia i la societat no són esferes separades,
sinó quelcom mútuament constitutiu i definitori.
La humanitat sempre ha estat
acompanya de tecnologia i aquesta augmenta les possibilitats per canviar el
món. La tecnologia és coneixement, saber, i ens permet evolucionar i conèixer noves
perspectives.
La tecnologia permet i facilita
el saber, lluita contra la ignorància, que habita gran part de l’Àfrica.
Per aquest motiu, les TIC, són i prenen un paper important a l’escola i a
l’educació. Han de poder utilitzar i gestionar les eines que proporciona la tecnologia
per evolucionar positivament com a societat, fer-ne ús i dominar-les.
El bàndol sociodeterminista argumentava
que les TIC no eren el que el païs necessitava, abans d'això calia cobrir les
seves necessitats bàsiques.
En el segon debat es discutia
sobre si els professors en l'actualitat estaben antiquats en la seva
metodologia d'aprenentatge. Es deia que les necessitats del alumnes havien
canviat d'acord amb l'avanç de la societat. La meva aportació tecnodeterminista
deia que les generacions d’alumnes de la
societat actual són aprenents digitals. Les TIC estan influint en el món
laboral, ocupacional i empresarial. Les escoles i l’educació actual no preparen
els alumnes per aquest futur digitalitzat. El mètode d’ensenyament que fan
servir els professors està antiquat. La transformació actual educativa no és
suficient. Les TIC han d’estar totalment presents i acompanyar l’aprenentatge
dels alumnes igual que ho fa el professor/mestre. L’educació ha d’anar d’acord
amb l’actualitat i el que és característica d’aquesta i per tant, totalment
lligada a les TIC. Les TIC milloren l’educació que reben els alumnes actualment
i els prepara per un futur digital. Com
hem pogut llegir en el mòdul 1, la societat no s’ha centrat mai amb tanta força
entorn de les tecnologies de la informació i, entorn de la informàtica, les
telecomunicacions i els multimèdia. Els canvis que està provocant en la
societat no són només econòmics i mediàtics, sinó també organitzatius,
empresarials, culturals, educatius i de personalitat. Les TIC impacten tots els
sectors de la societat.
Les TIC permeten realitzar una
educació més individualitzada i adaptada a les característiques i necessitats
dels individus, posar a disposició dels subjectes “ formació en el moment en què
es necessita”, fer-la més flexible, realitzar una formació, basada i recolzada,
en tecnologies diferents, accessible, a distància, interactiva i ampliable a
diferents escenaris, que aniran des dels centres educatius tradicionals fins
les empreses i els mateixos domicilis. Les TIC no són únicament instruments
transmissors d’informació, sinó també eines de l’intel•lecte que, en interacció
amb aquelles permeten analitzar i comprendre la realitat, representar i
expressar els nostres coneixements, i possibiliten l’expansió de les nostres
funcions i habilitats intel•lectuals per adquirir noves competències
cognitives. Concluïa l'intervenció aportant: Per tot això, cal una reformulació de
l’educació, dels seus objectius, ja que cal cobrir noves necessitats. Els professors/Mestres
necessiten més formació en les TIC, tots sense excepció, ja que és la nova
realitat present en la societat i que envolta els alumnes als que l’escola ha
d’ensenyar. També perquè les TIC ofereixen possiblitats i recursos
d’aprenentatge que s’han d’aprofitar per un millor aprenentatge i
desenvolupament integral de l’alumne. Noves maneres, per noves necessitats i
nous models.
El bàndol sociodeterminista
argumentava que les TIC no tenien cap sentit per si mateixes a l’aula i
que utilitzant aquestes es perdient no només altresformes alienes i útils, sinó
que també potencien la pèrdua de la tradició de coneixement i per tant, acabaria
sent perjudicial.
En aquest debat en general, m’ha sorprès la
importància de les TIC per l’evolució de l’educació. Si m’haguessin deixat
escollir per posicionar-me de ben segur que hagués triat el bàndol
sociodeterminisme. Posicionar-me en el bàndol tecnodeterminista m’ha ajudat a
veure la importància de les TIC per l’evolució. El saber, elimina prejudicis i
el debat m’ha ajudat a veure les TIC des d’un altre angle. Sovint ens
posicionem en contra del que és nou i desconegut i ens aferrem a tot allò
conegut i que fins el moment “ha funcionat”. Penso que el mateix passa amb
l’educació. Els professors transmeten l’aprenentatge de tota la vida i aquest
és, el que no necessiten els alumnes de l’actualitat. Els ensenyaments i
aprenentatges han d’anar lligats a les necessitats dels alumnes que formen part
de la societat actual i aquesta requereix les TIC. No podem formar en un tema
que no estem formats i penso que això és el que passa amb les TIC a l’escola.
Els professors necessiten adquirir i aprofundir en habilitats que han
d’ensenyar. El paper del mestre és acompanyar l’aprenentatge dels alumnes i
aquests requereixen de les TIC. Considero doncs, que tecnologia i societat són
totalment dependents, interactuen i s’influencien. És per aquesta raó que no
podem pensar la mateixa solució per l’Àfrica que per aquí, les necessitats no
són les mateixes i per tant, les tecnologies que requereixen tampoc.
La meva valoració del debat és positiva, he argumentat i contraargumentat tot
posant en relació els diferents aspectes del bàndol tecnodeterminista i
aprofundint amb ells. Les meves aportacions han estat les indicades per la
guia.
Dos dels participants que destacaría per la seva bona argumentació són la Laura
Tascón del bàndol tecnodeterminista i la Silvia Colom del bàndol
sociodeterminista en fil de “La gran idea de la Binta” Totes dues han fet un
bon raonament i han documentat el seu bàndol.
